A PHP Error was encountered

Severity: Notice

Message: Only variable references should be returned by reference

Filename: core/Common.php

Line Number: 257

Xarxanatura 2000

Innexactituds  i errors científics a la designació original de les ZEPA al Segarra-Garrigues


El subjecte obligat davant d’Europa de designar els espais ZEPA, no és altre que “el Reino de España” i que com ha tal i, conforme les directives europees, és aquest i no altre, el que ha de trobar els hàbitats de més interès per a ser protegits dintre de l’espai de l’Estat en virtut d’allò que estableixen la directiva Habitats i la directiva Aus.

Això vol dir que els ocells, alhora d’establir els seus nius, zones on alimentar-se o criar, no tenen en compte ni els límits municipals, ni límits territorials, senzillament s’instal·len allí on els hi va millor. És per aquest motiu, i per evitar de protegir espais poc rellevants en decrement d’altres que ho són més, alhora d’establir els espais, cal tenir en compte el conjunt i la totalitat de l'hàbitat, dins del territori de l’Estat espanyol.

Aquesta raó hauria d’haver primat alhora de definir els espais a protegir com a ZEPA a l’àmbit del Segarra–Garrigues, especialment alhora de triar i fer bandera d’algunes de les aus que justificaven dita protecció: Tetrax Tetrax (sisó comú), Calandrella Brachydactyla (terrarola vulgar), Coriacias Garrulus (gaig blau), Melanocorypha calandra (calàndria).

Aquestes espècies, segons l’Atlas de las Aves Reproductoras de España (Ed. 2003) tenen una distribució geogràfica en les que la zona menys propícia per a fixar el seu hàbitat és Catalunya. Per aquesta raó considerem improcedent que la zona del Segarra –Garrigues es limiti el regadiu per protegir unes aus que tenen el seu hàbitat més favorable i representatiu en altres punts de l’Estat espanyol.

És irresponsable i científicament poc rigorós que la conservació d’hàbitats catalogats com a ZEPA, es designi de forma independent per cada comunitat autònoma. El resultat d’aquests mecanismes és la inviabilitat de les activitats agràries, ramaderes, forestals, l’aqüicultura o simplement els desenvolupament rural.
 
Com a exemple, exposem els planells de distribució de les 4 especies que van ésser objecte de sentència pel cas del Canal Segarra-Garrigues

Font: “Atlas de las Aves Reproductoras de España”. (Ed. 2003)
Direccion General de Conservación de la Naturaleza – Sociedad Española de Ornitologia. (SEO).

 

Quadre de distribució de les parelles observades a Espanya:

És singularment important veure com a les províncies les aragoneses o la de Jaen no s’ha quantificat a l'Atlas el nombre de parelles, no fos cas que fossin més rellevants. Aquesta dada ornitològica també podria donar peu a revisions del conjunt.

Tetrax Tetrax, (Sisó Comú).
Tal i com indica el plànol, el rang de parelles observades (de 100-999) es troba majoritàriament a les comunitats de Castella-la Manxa, Extremadura i Madrid. També trobem poblacions més petites i fragmentades a Castella i Lleó, Vall de l’Ebre (Aragó, Navarra i Catalunya).
En l'Estat espanyol sol ser variablement migratòria, i les observacions hivernals corresponen sobretot al centre i el sud del país.

Calandrella Brachydactyla, (Terrarola Vulgar).
Segons el quadre de parelles observades, trobem que l’hàbitat majoritari d’aquesta espècie és a Castella-Lleó, Andalusia, Castella La Mancha. El plànol mostra com la taca de color i distribució de parelles observades a Catalunya, no té punt de comparació amb la resta de províncies de l’Estat espanyol (hàbitats i espais més propicis a protegir).

Coriacias Garrulus (Gaig Blau).
Segons el quadre de parelles observades a l’Estat español, l’hàbitat més propici per a aquesta au és la zona d’Andalusia, Múrcia i Extremadura. És en aquestes comunitats on es troba més representat, pricipalment a Almeria, Múrcia i Càceres.

Melanocorypha calandra (Calàndria)
Segons el plànol de parelles observades i el quadre adjunt, les taques de color de distribució de l’espècie defineixen l’hàbitat principal d’aquesta espècie és per l’interior de la Península, en ambdues altiplans, Extremadura i Valls de l’Ebre i Guadalquivir. És una mica més abundant a Cadis i Huelva, poblacions que són continuació natural de les de la Vall del Guadalquivir. La taca de color de màximes observacions de parelles és a Castella –Lleó, pricipalment per Lleó, Valladolid, Segovia.