Quatre exemples recents de desclassificació d’espais al Segarra-Garrigues  


Les propostes de designació d’espais, fins a l’ampliació definitiva, incorporaren diferents propostes de desclassificació que es van acceptar. D’entre elles diversos espais del Segarra Garrigues. No obstant, finalment, alguns van tornar a ser classificats de nou com a resposta administrativa a la sentència del Tribunal de Justícia de la Comunitat Europea envers al canal Segarra-Garrigues ... (classificació - desclassificació i tornar a classificar).

Aquest conjunt d’afectacions, teòricament, ha d’estar suportat per una base científica sòlida, que sigui capaç de justificar el perquè, en determinats moments,  primer es recomana la classificació, desprès la desclassificació i, poc temps desprès, de nou la reclassificació.

Especialment si tenim en compte que NO són coincidents i que encara avui dia hi ha indrets que s’han mantingut desclassificats.

Tenint en compte la durada i promig dels estudis ornitològics seriosos, i vist el temps que en realitat transcorregué quatre anys i mig, entenem que una resposta administrativa no és necessariament la més idònia ... fa pensar que lluny d’estudis per tornar a classificar el que varem tenir se’n va dir “arbitrarietat”. Per altra banda caldrà veure si els espais que es van “desclassificar”, encara que fos temporalment, són gaire diferents dels que mantenen la classificació.

Pasem a veure uns exemples:


Aquestes desclassificacions van estar vigents de setembre de 2006 a abril de 2009.

En aquest cas, l'espai que queda damunt la carretera, encara, avui, roman classificat.

Un cas ben particular, el d'Alfés:

Al mateix temps  que es proposava la desclassificació pel sud de l’espai, s’estava proposant la protecció d’un espai al nord que vorejava l’aeròdrom d’Alfes. Entre d’altres motius, s’argumentà la presència de l’alosa becuda. De segur que això influí en la decisió de la ubicació definitiva de l’aeroport que finalment s’acabà construint a l’Alguaire. Avui dia ja és públic i reconegut, que ja aleshores, l’alosa becuda era extinta en aquell indret.

A dia d’avui es manté una part de l’àrea originalment desclassificada, per bé que les zones recentment afectades ocupen una superfície major. Atès que les últimes ampliacions mai no s’havien proposat (i fins i tot s’havia proposat de treure-les), convindrà de veure quins estudis ornitològics es van considerar en 3 mesos, que van entre abril i juliol de 2009, que mai abans s’havien tingut en compte.

Un cas similar podrà ser el de la trenca (Lanius Minor). Al 2005 es deia que era l’únic indret (els secans d’Alfés) on hi era aquesta espècie (es parlava de 14 nius). Al 2009 ja es va dir que només eren 2 nius, i enguany només 1. En aquestes circumstàncies no és un indret ornitològicament interessant per l’espècie, especialment si tenim en compte que al juliol de 2010 5 dels exemplars van esser enviats al Zoo de Barcelona procedents del Centre de Recuperació de Fauna de Vallcalent (Lleida), per a un pla de recuperació de l’espècie.