Reduir la superfície afectada per Xarxa Natura 2000 és possible!!


L'objectiu final de la nostra Institució és la seva desaparició completa dins els àmbits de producció agrària.


El 16 de juny de 2010 la Comissió Europea reconegué: “Que es podien donar circumstàncies extraordinàries que motivin una revisió en cas que s’hagi donat un veritable “error científic” a la designació original d’una ZEPA. Especialment en allò que fa referència a la delimitació de l’espai, o si els canvis fan que una ZEPA perdi la seva vàlua ornitològica, en els hàbitats de les aus, per raons naturals”.

Per altra banda la Comissió Europea ha fet palès, en relació a la pretensió de regar determinades àrees del Segarra-Garrigues afectades per la designació com espai ZEPA, el següent: “Qualsevol projecte (per exemple, el canal Segarra-Garrigues) que s’hagi d’executar en llocs que puguin tenir un impacte important en aquestes zones (ZEPA) tindrà que sotmetre’s a les salvaguardes de fons i de procediment aplicables als plans i projectes”.

Lluny de les afirmacions que diuen: “Europa ho mana...”, i “Europa no ens deixa altra solució ...”, el cert és que ni tan sols en les dues sentències que condemnaren Catalunya en relació a les ZEPA del Segarra-Garrigues, Europa mai ha imposat una ampliació de les ZEPA. Això sí, si hi havia una afectació, calia posar-hi mesures compensatòries o realitzar els estudis necessaris de compatibilitat, o com diu la norma, establir “les salvaguardes de fons i procediment aplicables”.  Es clar que si la Generalitat hagués treballat per defensar els interessos dels regants, s’hauria aconseguit.

Tothom sap, a hores d’ara, que “compatibilitat” i “salvaguardes” no té perquè voler dir “15.000 hectàrees més de territori protegit” (ampliació de Juny i Setembre 2009). Senzillament, en un moment on únicament es deixaven sentir cants de sirena al voltant d’un hipotètic parc natural, es va voler vendre l’afecció com a ZEPA, fent creure que es tractava d’un mal menor.

Són nombroses les denúncies que des del territori i en particular des de l’Institut Agrícola s’han fet en relació a la desproporció i la desmesura d’una  Xarxa Natura 2000, fonamentada tot sovint en estudis antics, mapes obsolets, manca o inconcreció de dades actuals, i les presses dels polítics.

En aquests temps les errades, inconcrecions i les sospites d’arbitrarietat han estat nombroses i reiteradament denunciades des de l’Institut Agrícola. En citarem algunes en les següents planes i apuntarem algunes realitats en relació a la resposta que la Comissió va donar el 16 de juny.

 

A Catalunya i l’Estat espanyol ja tenim precedents de: