RECURS CONTRA LA NOVA DELIMITACIÓ

DE LES ZONES ZEPA 

Se’ns imposa en el nostre territori una nova ampliació dels espais de  protecció, essent zones amb una delimitació especial. I pertocats sens dubte, per un règim particular  amb unes limitacions restrictives que controlen exhaustivament les activitats agràries.

Doncs bé,  en el dia d’avui, s’ensopega un projecte de regadiu  que veníem anys construint amb esforç i dedicació. En aquest cas li ha tocat al sector agrari, però a la pròxima, a qui li tocarà? Perquè això sí, no ens enganyem, el  canal Segarra- Garrigues és la punta del iceberg. Cada vegada són més i més nombroses les Sentències d’Europa en protecció del medi ambient manifestant l’ incompliment de les seves directives per part dels Estats. I és que les infraccions comunitàries es basen amb fets molts ambigüos i generalistes fonamentats en uns estudis concrets, presentats pels ecologistes de torno.  Lluny de ser rebatuts i d’utilitzar l’artilleria necessària, s’imposa que abans siguin preferents les aus que els empresaris agraris del territori. I això és quelcom que en aquesta Institució, ens neguem a acceptar i a pair.

Alhora, conforme amb els fets i els preceptes legislatius exposats des de  l’INSTITUT AGRÍCOLA , es demana fermament l’ anul·lació de L’Acord de Govern 115/2009  pels nombrosos defectes no esmenables que s’hi han donat,  la manca de justificació de la seva tramitació, la no existència d’un estudi d’alternatives possibles per complimentar la resolució judicial i demés defectes explicitats.

El passat 30 de maig de 2009, varem presentar -com associació privada que vetlla pels drets i interessos dels nostres associats -  al·legacions a les noves propostes de zones de protecció especial per a les aus (ZEPA ) i de modificacions puntuals d’espais inclosos dins  la “Xarxa natura 2000”.

Si més no, l’Administració ha fet oïdes sordes a les al·legacions presentades per les diferents entitats i als particulars interessats – que  per cert, no érem pocs -  afectant especialment al sector agrari. Exhaurits els tràmits d’informació pública i d’audiència,  el passat 16 de juny,  el Govern va aprovar la proposta de ZEPA en 14.297 hectàrees, hom es va materialitzar amb l’Acord de Govern 115/2009 publicat al “Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya”  de 8 de juliol de 2009.

Aquesta nova disposició general,  aprova l’ampliació de zones d’especial protecció  per les aus establerta en set espais de la plana de Lleida, pertocant directa i exclusivament les infraestructures del canal Segarra - Garrigues.  Alhora es veu paralitzat un projecte de regadiu, on s’han invertit amb perseverança, un conjunt de factors: uns amb efectes materials (diners, estudis, projectes, etc) i uns altres de valor incalculable com l’esforç i dedicació dels que treballen la terra i lluiten per defensar la seva activitat, que de mica en mica, es veu trepitjada per uns quants ignorants en la matèria.

En aquests moments es troben en joc moltes expectatives i inversions frustrades. No havent estat acceptades les nostres al·legacions, L’ INSTITUT AGRICOLA en ple desacord amb el referit Acord de Govern 115/2009, ha considerat necessari presentar un recurs de reposició fonamentat en ressaltar altre cop tots aquells punts incoherents i poc determinats  en la referida normativa jurídica.

Des de bon principi, les raons que hem tingut per presentar recurs de reposició; han estat motivades pel desistiment inherent de les nostres al·legacions per part de l’Administració. De fet, ja tenint en tràmits un recurs contenciós administratiu contra l’Acord de Govern 112/2006 de 5 de setembre de 2006 d’aprovació de la Pro posta Final d’espais de la “Xarxa Natura 2000”,  l’ Institut ha cregut oportú impugnar l’acte administratiu davant el mateix òrgan, exhaurint així  en primer lloc la via administrativa (article 116 de la Llei numero 30/1992 de règim jurídic de les Administracions Publiques i del procediment administratiu).  Ara, ja podem endinsar-nos en els punts claus del Recurs de Reposició contra l’Acord de Govern 115/2009 pel qual s’aprova una nova delimitació de diverses zones de protecció especial per a les aus (ZEPA), presentat  el passat 8 d’agost al Departament de Presidència. Comencem!

  

Nul·litat de l’expedient de proposta d’establiment

i ampliació de la “Xarxa Natura 2000” a Catalunya

  

Entenem que en el procés de tramitació de l’expedient administració de la Proposta de nova delimitació d’espais de la Xarxa Natura 2000 a Catalunya s’han omès tot un seguit de requisits bàsics i fonamentals, que fan que s’hagi d’anul·lar. Entre d’altres:

a) Vulneració de l’autonomia de gestió de les competències urbanístiques dels municipis

b) Manca de consulta als propietaris dels terrenys inclosos dins els espais previstos com a “Xarxa Natura 2000”.

c) L’Acord de Govern 115/2009 de 16 de juny de 2009 s’ha dut a terme abans que el Consell de Protecció de la Natura aprovés el seu informe preceptiu respecte de les propostes de modificacions puntuals de la delimitació de diversos espais de la Xarxa Natura 2000.

d) No hem rebut cap contesta motivada als escrits d’al·legacions que varem presentar dins el termini d’exposició pública de la Proposta final d’espais de la Xarxa Natura 2000.

  

Termini d’exposició pública reduït

  

Els dos terminis d’exposició pública de la Proposta Final dels espais que havien de formar la “Xarxa Natura 2000” a Catalunya (febrer de 2005 i abril de 2006) es van establir en més de quatre mesos el primer i quasi dos mesos el segon. En canvi, la proposta de noves delimitacions s’ha exposat al públic per només vint dies. Entenem llavors, que el termini és força reduït per a estudiar la documentació generada i la justificació dels canvis que es duen a terme en els espais afectats

  

La nova delimitació d’espais de la “Xarxa Natura 2000”

envaeix competències del Departament de Política Territorial i Obres Públiques

 i afecta a la classificació urbanística del sòl

  

El text refós de la Llei d’Urbanisme (Decret Legislatiu 1/2005) determina com s’ha de fer la classificació del sòl i atorga aquesta competència al Departament de Política Territorial i Urbanisme (article 16.1). Per la qual cosa, el Departament de Medi Ambient i Habitatge, amb la delimitació d’espais de “Xarxa Natura 2000” no pot desconèixer la classificació urbanística dels sòls. I en especial els que estan legalment, i legítimament, classificats com a urbans o urbanitzables. En cas contrari, es vulnera la normativa urbanística, es crea inseguretat jurídica –protegint mediambientalment un terreny que és urbanísticament edificable- i es lesiona el dret de propietat i el dret a l’aprofitament urbanístic. Així mateix, suposa una invasió de competències en l’ordenació del territori (article 58.1 del text refós de la Llei d’Urbanisme - Decret Legislatiu 1/2005). 

 

Dificultat en l’accés a la informació exposada i

incompliment del dret a la informació mediambiental

 

La Llei número 27/2006 per la que es regulen els drets d’accés a la informació, participació pública i d’accés a la justícia en matèria de medi ambient estableix els drets dels ciutadans per a accedir a la informació que té l’Administració, envers el medi ambient, sigui quin sigui el seu interès i afectació de la mateixa. Aquest dret, doncs, és difícil d’exercir-lo amb la complexitat dels plànols i les escales gràfiques emprades als mateixos.

 

Manca d’innocuïtat de la inclusió d’un terreny dins la “Xarxa Natura 2000”

 i creació de perjudicis a les explotacions/propietats

 

L’Administració defensa que la delimitació d’un espai de la “Xarxa Natura 2000” per sí mateix no implica cap mena de restricció a la propietat privada o a la llibertat d’empresa o a l’exercici lliure de les activitats agràries. Però això no té cap mena de fonament.

La inclusió d’un territori en la “Xarxa Natura 2000” implica el compliment, per part de les Administracions públiques, d’acatar les obligacions derivades de les respectives Directives comunitàries. Així mateix ho manifesta l’article 45 de la Llei número 42/2007 del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat, permeten només la realització de plans o actuacions en aquests espais si estan plenament justificats i seguint un procediment força estricte.

El respecte a la propietat privada i a la lliure empresa, principis constitucionalment defensables (articles 33 i 38 de la Constitució) han quedat parcialment defensats respecte a la cada cop més nombrosa normativa que defensa el dret al medi ambient (article 45 de la Constitució). Per això ja existeix reiterada jurisprudència, basada en l’article 13.d de la Llei número 15/1975 d’Espais Naturals Protegits –avui derogat per la Llei número 4/1989- i en l’article 17 del seu Reglament (Decret número 2676/1977), com per l’article 39 de la Llei 12/1985 d’Espais Naturals Protegits pel qual cal considerar i indemnitzar a les afectacions que, per la inclusió d’un terreny dins un espai de la “Xarxa Natura 2000”, li provoquin perjudicis i limitacions.

 

Respecte de l’afectació al Canal Segarra-Garrigues

i l’ampliació dels espais del sector estèpic de Catalunya

  

És increïble que un pla de regadiu tant important com és el Segarra-Garrigues, de tant alt cost econòmic i sentimental –no oblidem que s’estan duent a terme expropiacions de terrenys i parcel·lacions (pèrdua o canvi de la propietat)- ara es vegi tot trossejat i escapçat. I no en una petita part, sinó força, doncs de les teòriques inicialment 70.150 hectàrees de nou regadiu projectat (segons consta a la Declaració d’Impacte Ambiental del Projecte de 26 de setembre de 2002), ara, més de la meitat (39.900 hectàrees: 57%) passaran a ser espais de “Xarxa Natura 2000”.

La proposta que ara s’exposa al públic –origen de les presents al·legacions- representa un increment de 14.298 hectàrees.

I més greu és que, apart de les limitacions en les activitats agràries o econòmiques que comporten, es planteja demés el dubte de si podran ser les finques regades i amb quines disponibilitats de cabals.

I tot quan, per més inversemblança, les obres de construcció de tota la xarxa de reg –que no és poca- estan en marxa i avançades, i inclòs ja s’han dut a terme concentracions parcel·làries.

Aquest desgavell social, econòmic, de manca de previsió i de projecte (que data de l’any 2001), no té paraules.

És veritat que les compensacions econòmiques estan previstes. Però de poc serviran per a posar remei. I evidentment, dins una economia lliure i de mercat, els que s’ha de fer és potenciar la lliure activitat empresarial –que cadascú planti/produeixi el que vol- i no “subvencionar” i “compensar” a uns per tal que certes espècies d’aus puguin seguir en el territori. I més quan aquesta limitació o exclusió de reg, serà perpètua.

  

Manca d’un estudi de viabilitat de la “Xarxa Natura 2000” a Catalunya

 

Al llarg de tot el procediment d’establiment de la “Xarxa Natura 2000” a Catalunya no s’ha acreditat l’existència d’un estudi de viabilitat econòmica i social, tant a nivell genèric com per a cadascun dels espais designats. Ni tant sols per compatibilitzar els hàbitats a protegir i els usos i activitats agràries. Per la qual cosa s’ha incomplert directament els articles 2.3 i 8.1 de la Directiva “Hàbitats” CEE/1992/43. En especial per la manca dels recursos econòmics previstos i efectius per a aplicar-ho.

 

Els ajuts que poden provenir de la Unió Europea, en especial del FEADER seran molt pocs. Això es deu a que Espanya és un dels Estats membres que més superfície (més de dotze milions d’hectàrees) aporta a la “Xarxa Natura 2000” en proporció a la superfície total estatal. I com que els Fons Estructurals es reparteixen en funció de paràmetres econòmics i no de superfície, el pressupost serà escàs.