Serà pitjor el remei que la malaltia!

Exposició pública:

 Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge

 Pla de Gestió dels Espais Naturals Protegits de la Plana de Lleida

Ja fa jorns que anàvem parlant i avisant que la tempesta s’acostava i, quasi amb precisió britànica, en plena canícula, heus ací que ja ha arribat. El cel s’ha enfosquit, i fort. Si no ha estat poc l’ensurt de les tronades que van sentir-se –i encara segueixen retronant- per la reducció de la superfície de reg que havia de rebre del tant anhelat Canal Segarra-Garrigues, ara tornem-hi. De la seva lenta agonia, per arribar a una destinació encara del tot incerta, tenim davant ara un altre clos del qual hem d’albirar com en podem sortir ben parats, o si més no, no perdre-hi massa del poc que en queda.

Pot semblar aquesta introducció un conte infantil, però tot el contrari, potser és més aviat l’inici d’un nou capítol d’aquesta sèrie negra que resulta del maridatge impossible entre Xarxa Natura 2000 i el Canal Segarra-Garrigues. Passa que, en l’època que estem –mig aquí de vacances mig allà pensant sempre en el que ens afecta-,  i per no carregar tant l’intel·lecte, hem volgut fer-ho tot més vistós. Però de seriós, n’és una estona llarga. Posem-nos-hi.

Heus ací que al “Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya” de 7 de juny de 2010 es va publicar l’anunci d’informació pública del Projecte del Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge i el Pla de gestió dels espais naturals protegits de la Plana de Lleida. Concretament aquests Plans es refereixen als espais de la Xarxa Natura 2000 següents: Secans del Segrià i Utxesa, Secans de Mas de Melons-Alfés, Secans de Belianes-Preixana, Anglesola-Vilagrassa, Plans de Sió, Granyena, Bellmunt-Almenara. Tot plegat abasten una superfície total de 54.006,95 hectàrees, és a dir, res gens preable. En aquest anunci s’establia un termini d’un mes per a formular-hi al·legacions.

L’INSTITUT AGRÍCOLA, sempre fidel al compliment dels seus objectius i finalitats, i en especial per a la defensa de la propietat privada i del lliure exercici de l’empresa agrària, va presentar-hi el corresponent escrit d’al·legacions. I més per que, apart del perjudici que directament provoca en una finca la seva inclusió dins qualsevol espai de la “Xarxa Natura 2000”, fet al que ja ens hem fet ressò des de fa força temps i en nombrosos articles, sempre hi havia certa esperança en que, un cop delimitat l’espai –dibuixat en un plànol, per entendre’ns- la posada en funcionament i l’aplicació de la normativa vinculada podia fer-se d’una manera més o menys invasiva. I com també hem anat dient, la manera en com es volia, i podia, dur a terme la gestió de cada espai, era de vital importància.

No arribarem a fer un detall del text complert de les al·legacions que hem presentat. Només donarem un tast, per tal que, a mesura que ho aneu llegint, entengueu l’abast, neguit i problemàtica que se’ns ha plantejat, i es plantejarà, de totes totes, la probable aplicació del Pla Especial i del Pla de Gestió exposat.

Com és evident L’INSTITUT AGRÍCOLA farà tot el possible per a que el desgavell i el control autoritari, prevalent abans les aus que les persones, sigui el menys dolorós i perjudicial possible. I durem a terme totes les gestions i actuacions possibles per a evitar-ho. Seguirem informant.


Article publicat a La Drecera 122. Agost - Setembre 2010
Informatiu Agrari de l'Instiut Agricola.

Pot semblar aquesta introducció un conte infantil, però tot el contrari, potser és més aviat l’inici d’un nou capítol d’aquesta sèrie negra que resulta del maridatge impossible entre Xarxa Natura 2000 i el Canal Segarra-Garrigues. Passa que, en l’època que estem –mig aquí de vacances mig allà pensant sempre en el que ens afecta-,  i per no carregar tant l’intel·lecte, hem volgut fer-ho tot més vistós. Però de seriós, n’és una estona llarga. Posem-nos-hi.

Heus ací que al “Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya” de 7 de juny de 2010 es va publicar l’anunci d’informació pública del Projecte del Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge i el Pla de gestió dels espais naturals protegits de la Plana de Lleida. Concretament aquests Plans es refereixen als espais de la Xarxa Natura 2000 següents: Secans del Segrià i Utxesa, Secans de Mas de Melons-Alfés, Secans de Belianes-Preixana, Anglesola-Vilagrassa, Plans de Sió, Granyena, Bellmunt-Almenara. Tot plegat abasten una superfície total de 54.006,95 hectàrees, és a dir, res gens preable. En aquest anunci s’establia un termini d’un mes per a formular-hi al·legacions.

L’INSTITUT AGRÍCOLA, sempre fidel al compliment dels seus objectius i finalitats, i en especial per a la defensa de la propietat privada i del lliure exercici de l’empresa agrària, va presentar-hi el corresponent escrit d’al·legacions. I més per que, apart del perjudici que directament provoca en una finca la seva inclusió dins qualsevol espai de la “Xarxa Natura 2000”, fet al que ja ens hem fet ressò des de fa força temps i en nombrosos articles, sempre hi havia certa esperança en que, un cop delimitat l’espai –dibuixat en un plànol, per entendre’ns- la posada en funcionament i l’aplicació de la normativa vinculada podia fer-se d’una manera més o menys invasiva. I com també hem anat dient, la manera en com es volia, i podia, dur a terme la gestió de cada espai, era de vital importància.

No arribarem a fer un detall del text complert de les al·legacions que hem presentat. Només donarem un tast, per tal que, a mesura que ho aneu llegint, entengueu l’abast, neguit i problemàtica que se’ns ha plantejat, i es plantejarà, de totes totes, la probable aplicació del Pla Especial i del Pla de Gestió exposat.