El Departament de Medi Ambient i Habitatge resol, mitjançant l’Acord de Govern de 30 de març de 2010, els recursos  de reposició interposats contra l’Acord de Govern 115/2009, pel qual s‘aprova una nova delimitació de diverses Zones de Protecció Especial per a les Aus (ZEPA,s).

Recentment el Departament de Medi Ambient i Habitatge està enviant la resolució dels recursos administratius interposats contra l’Acord de Govern 115/2009 pel qual s’aprova una nova delimitació de diverses zones de protecció especial per a les aus (ZEPA). Aquest Acord es va publicar al “Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya” de 8 de juliol de 2009.

Aquest Acord de Govern suposa l’ampliació dels espais de Xarxa Natura 2000 als sectors estèpics de Lleida en 14.290 hectàrees, afectant directament el Projecte de regadiu del Canal Segarra-Garrigues. Apart també duia a terme unes variacions en altres espais d’arreu de Catalunya.

L’INSTITUT AGRÍCOLA va interposar el pertinent Recurs de Reposició contra aquest Acord de Govern. Això, per entendre, com abastament ens hem anat significant, que tant la implantació de la “Xarxa Natura 2000” (acordada finalment per Acord de Govern 112/2006 de 5 de setembre de 2006), com les seves posteriors ampliacions, com les afectacions que implica a l’activitat agrària i a la llibertat d’empresa, no són de cap manera justificades ni legalment assumibles.

També vam esperonar i facilitar que tots aquells associats i simpatitzants que entenguessin que aquest macro projecte de la Xarxa Natura 2000 havia de deturar-se, ho poguessin aconseguir. Així es va fer per un bon grapat de persones que no han tingut por ni cap mena de dubte per dir a l’Administració que ja n’hi ha prou de disseny de la “casa dels altres”, de “blindar” el territori, d’enaltir la vida de les aus enfront a les persones, etcètera. I ens consta que, igual a com va fer l’INSTITUT AGRÍCOLA, van presentar recursos administratius.

Desprès de força temps, i exhaurint amb escreix el temps que tenia fixat l’Administració per resoldre i contestar, ara, en vigílies de les vacances estiuenques –sempre passa, curiosament, el mateix- s’ha dignat a contestar. I tot i que era previsible, la resposta no per això ha de ser xocant. Ben bé han trigat un any en contestar, i ho han fet com sempre, amb els arguments bucòlics i psicodèlics de sempre. En fem un breu extracte -almenys en base a les resolucions que ens han fet arribar- :

• L’establiment de la Xarxa Natura 2000 a Catalunya és una imposició comunitària i s’ha d’acceptar i sotmetre’s-hi. Sembla ser que poca autonomia té el nostre Govern.
• Les dues Sentències del Tribunal de Justícia de la Unió Europea són contundents i obliguen, sota “amenaça” de perdre subvencions, a ampliar els espais protegits. Ens agradaria veure quina defensa es va fer en els dos procediments judicials, a la propietat privada i a l’empresa agrària.
• No cal notificar personalment als propietaris de les finques, amb un senzill anunci oficial, ja tothom ha de donar-se per assabentat.
• No calia ampliar el termini d’exposició pública, per que amb vint dies se'n tenia suficient per estudiar-se tota la documentació –recordem que això es donava el juliol passat-.
• La documentació facilitada era suficient per a que tothom pogués veure si la seva finca estava inclosa o no en les ampliacions. Difícil ho veiem amb les escales emprades.
• Les modificacions de delimitacions d’espais que no són del sector estèpic de la província de Lleida es refereixen a “errors comesos en la seva delimitació”. Però d’aquests decrements de superfície no hi ha cap mena d’estudi o justificació científica. Això vulnera la normativa jurídica i la lògica. Si tants estudis avalen les inclusions, com es motiva la seva desafectació ?
• La inclusió d’un terreny dins un espai de “Xarxa Natura 2000” no comporta cap mena de limitació ni perjudici. Que li ho expliquin als propietaris de finques incloses dins el Canal Segarra-Garrigues que segurament no podran regar i que han estat sotmesos a un procediment de concentració parcel·lària !
• No és necessari un estudi de viabilitat econòmica de la Xarxa Natura 2000. Aquí és quan finalment es veu el “llautó” a tot plegat. És a dir, no han comptat, ni pretenen fer-ho, en compensar –econòmicament o tècnicament- a totes aquelles explotacions agràries que es veuran directament perjudicades per la posada en marxa dels plans de gestió dels espais protegits. No demanem un “subsidi”, senzillament que ens deixin treballar tranquil·lament i sense restar sotmesos al “Gran Germà” de l’Administració o d’un òrgan gestor.

Com és evident, l’INSTITUT AGRÍCOLA no accepta cap d’aquests arguments, ni d’altres de menors que s’inclou en les desestimacions dels recursos administratius. Per la qual cosa ja ha presentat el corresponent Recurs Contenciós Administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, per defensar la validesa i justícia de les nostres peticions. Esperonem a tothom per a que també faci el mateix, dins el termini dels dos mesos a partir de la rebuda de la resposta al recurs presentat, via Acord de Govern de 30 de març de 2010.