La gestió dels Espais de la XARXA NATURA 2000 a CATALUNYA (II)

A l’article publicat a l’anterior Drecera (gener-febrer 2009) varem exposar la diferent regulació normativa dels espais naturals, tant des del punt de vista autonòmic com de l’estatal. Alhora es van introduir els fonaments útils que poden servir per a guiar-nos en com es pretén que ha de ser la gestió i el desenvolupament de la Xarxa Natura 2000 a Catalunya. Acabàvem l’article fent referència a la recent modificació de la Llei 12/1985 d’espais naturals, duta a terme per la Llei 12/2006 de mesures en matèria de medi ambient. Aquesta, entre d’altres aspectes, estableix que un espai proposat com a Zona d’Especial Conservació (ZEC) o com a Zona d’Especial Protecció de les Aus (ZEPA) ja s’inclou, automàticament, dins el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) i, conseqüentment, li és d’aplicació el seu règim jurídic. Amb el present escrit intentarem apropar-vos a com ha estat l’aplicació i la gestió de l’Administració respecte dels espais naturals, per tal que, malgrat encara no estigui en marxa del tot, serveixi d’orientació i de precedents respecte a la possible posada en marxa de la Xarxa Natura 2000 a Catalunya. També farem certa menció a la participació dels diferents sectors socials i econòmics implicats i/o afectats en un espai natural.

Les implicacions de la Xarxa Natura 2000 quan s’implementi en el territori

D’acord amb les dades disponibles a dia d’avui, la superfície total que està declarada com a dins el Pla d’Espais d’Interès Natural a Catalunya ocupa poc més de 978.000 hectàrees. Això significa quasi un 30% del territori català, establert en un total de 165 espais.

L’aplicació de la Xarxa Natura 2000 a Catalunya no implicarà només un augment de la superfície que s’entén cal preservar –respecte de la que incloïa fins ara el Pla d’Espais d’Interès Natural-, doncs territoris que ara no eren dins el Pla d’Espais d’Interès Natural passen a estar dins la Xarxa Natura 2000, si no que demés també comporta uns determinats requisits de gestió i protecció. Aquests venen definits ja al document “Avanç de Directrius per a la gestió dels espais de la Xarxa Natura 2000” de juny 2006, al qual us vam fer referència a l’anterior article, però que de moment, encara només són un això, un “avanç”.

El plantejament és que en aquests nous espais protegits (Xarxa Natura 2000) l’Administració Pública segueixi sent el promotor i el seu gestor, amb poca o nul•la participació de tercers –com ara els propietaris privats-. En tot cas, si s’arriben a incloure, hi hauran unes funcions irrenunciables dels poders públics, com ara són: la tutela del compliment de les regulacions normatives, la coordinació i la planificació de les estratègies, o fins i tot la promoció d’iniciatives, o almenys, la seva aprovació La gestió dels espais naturals actualment està repartida entre diferents administracions públiques i algunes entitats privades.

Això xoca amb que la superfície de la majoria dels espais protegits són de propietat privada. Per tant es creen dificultats enormes per arribar a enteses amb els titulars dels terrenys, doncs els propietaris haurien de tenir un paper molt més rellevant en la participació i gestió de l’espai. Al nivell de complexitat estructural esmentat s’hi afegeix demés la complexitat administrativa i de gestió associada a la diversitat d’agents públics i privats que hi ha implicats –augment d’autoritzacions i permisos necessaris per exercir una activitat, informes vinculants, vàries administracions o ens competents, etcètera-.

Entenem que les funcions de gestió encomanades als diferents ens públics comporta una sobreprotecció del territori i directament un immens cost tant a nivell productiu com a nivell financer i pressupostari. Per tant, l’INSTITUT AGRÍCOLA sempre ha defensat que la millor protecció del medi ambient provindria d’una actitud molt més abstencionista de les Administracions, en la protecció i gestió directa dels espais. Seran els propis propietaris i/o empresaris els qui no voldran fer malbé un element productiu del seu patrimoni.