PLA TERRITORIAL METROPOLITÀ DE BARCELONA

Quan l'organització esdevé ocupació
i la intervenció una forma d'estafa.

Com us informàvem a l’anterior “Drecera”, durant els mesos de juny i juliol d’enguany, es va exposar al públic l’aprovació inicial del Projecte de Pla Territorial Metropolità de Barcelona. Aquest Pla Territorial, endegat pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques, és un dels set en que es va dividir Catalunya.

El planejament territorial ha estat dissenyat des de l’Administració pública sense contemplar en cap moment la voluntat ni els interessos dels ciutadans. Alhora s’ha donat l’esquena a tota participació ciutadana real: ni propietaris ni empresaris agraris hi han pogut intervenir. Aquesta planificació s’assenta, cada vegada més, en afectar els usos i aprofitaments actuals de les propietats i de les activitats econòmiques que s’hi desenvolupen. Amb aquest projecte, el Govern tracta d’organitzar una àrea de set comarques a l’entorn de Barcelona, sota els seus criteris, desconeixent les necessitats bàsiques individuals, incorporant un intervencionisme restrictiu i limitant l’autonomia i la lliure iniciativa empresarial.

Des de l’INSTITUT AGRÍCOLA no podem, ni volem, quedar-nos de braços creuats ni restar indiferents. I és per això, que en defensa dels interessos dels nostres associats i simpatitzants, varem presentar (23 de juliol) un escrit d’al·legacions per tal de fer constància del nostre rebuig a un pla autoritari i amb molts inconvenients.  Heus aquí els trets més importants.


Reduït període d’exposició pública

Hi ha hagut molt poc temps per consultar tota la documentació generada (memòries, plànols, normativa, estudis i demés). En especial, per fer-ho a consciència, vist l’ abast territorial i les nombroses implicacions patrimonials, urbanístiques i econòmiques que s’hi inclouen. Sobretot, tenint en compte l’abast del Pla, que surt amb la voluntat d’establir la seva permanència fins el 2026. A aquest efecte queda patent l’actuació amoral i il·legítima de l’Administració, reduint el termini i aprofitar-se de la proximitat de les vacances d’estiu per enllestir definitivament el projecte.


Manca de resposta als suggeriments presentats
durant la informació pública de l’Avantprojecte

L’Institut Agrícola va presentar (abril de 2008) un escrit de suggeriments a l’Avantprojecte del Pla. Però, encara avui, no hem rebut cap mena de resposta. ¿O potser hem d’entendre que amb l’aprovació inicial ja ens hem de donar per contestats ? L’Administració té l’obligació de resoldre i donar resposta a les peticions que li efectuen els ciutadans i no aplicar el silenci. Hi ha resolucions judicials on s’ha arribat a anul·lar tot un procediment administratiu de planejament per la manca de resposta de les al·legacions i suggeriments presentats en la fase d’informació pública, ja fossin de particulars o d’entitats públiques o privades. Evidentment, si és necessari, farem valdre aquesta jurisprudència en defensa dels nostres interessos i objectius.


Manca de motivació i justificació ambiental de la
protecció del territori

El Pla proposa qualificar com a sòl no urbanitzable de protecció especial pel seu interès natural i agrari tot el sòl no urbanitzable que  avui està qualificat com a comú (article 32.b del text refós de la Llei d’Urbanisme). Però la seva motivació és per raons mediambientals i no pas per motius econòmics ni empresarials. Ni a l’Estudi econòmic i financer, ni a la Diagnosi ambiental del Pla, es fa cap referència a la necessitat que tot aquell sòl sigui imprescindible de protegir-lo.

Per tant,  emparant-nos amb la Llei número 27/2006, per la qual es regulen els drets d’accés a la informació, de participació pública i d’accés a la justícia en matèria de Medi Ambient, hem demanat a l’Administració -artífex de tot aquest parany- que se’ns informi i justifiqui amb estudis científics, tècnics i econòmics la necessitat aparent de protegir i blindar les nostres terres. Està en joc el nostre dret i arriba un moment que no ens queda d’altre que nosaltres mateixos lluitem per la llibertat d’ús d’ells.


Afectació dels usos i aprofitaments actuals
i futurs del sòl no urbanitzable sense justificació
i vulnerant el dret de la propietat privada

Segons la Memòria justificativa del Pla i de la majoria dels preceptes normatius que afecten la regulació dels “sistema d’espais oberts”, es pretén dur una congelació i petrificació de l’activitat agrària que es duu a terme en el sòl no urbanitzable de l’àmbit metropolità. Hi ha tot un seguit de limitacions i parametritzacions que, més que fomentar l’activitat econòmica, el que fan és restringir-la o, pràcticament, la prohibeixen. De fet, es produeix una vulneració flagrant per part de l’Administració envers els drets constitucionals de la llibertat d’empresa (article 38), la promoció de  l’activitat econòmica de l’agricultura (article 130.1) i de la propietat privada (article 33.1). I més quan aquesta exagerada interpretació del que ha de ser l’ordenació urbanística i mediambiental, excedeix les atribucions de l’Administració i imposa uns usos determinats, o duu a terme prohibicions contràries als drets legítimament adquirits i reconeguts, impedint indiscriminadament l’exercici d’activitats i usos agraris. Malgrat pomposament es determini que una de les finalitats de les determinacions del Pla és garantir la continuïtat de l’activitat agrària, en tenim seriosos dubtes. Si més no, per què clarament es menciona que una de les finalitats del Pla és protegir els espais naturals i agraris. Per tot plegat, demanem que s’excloguin els terrenys classificats de sòl no urbanitzable a protegir, per ser majoritàriament de caràcter comú i sense un interès “especial” demostrat. I més quan les previsions de compensacions no es contemplen i mai, per molt d’interès que es tingui, no seran de grat ni justes.

Construccions Agràries

En l’àmbit de construccions agràries, la planificació territorial proposa unes mesures restrictives sent una amenaça real per a la nostra activitat. Com a destacables tenim:

    *
      Es paralitzen activitats factibles, no permetent noves construccions en el subsòl del sòl no urbanitzable de protecció especial d’interès natural i agrari o de la vinya. Exemples en podrien ser caves o cellers, túnels subterranis pel cultiu de fongs o bolets i d’altres de similars.
    *
      Per a les granges  o cases per a turisme rural caldrà ara, apart dels tràmits ja existents, un estudi d’impacte i integració paisatgístic.
    *
      Amb dos anys sense activitat es pot executar l’enderroc de les granges o activitats agràries que estan subjectes a intervenció ambiental.
    *
      Les construccions antigues, fetes sense “llicència urbanística” (per ser centenàries, per exemple), si no són incloses dins el Catàleg municipal de béns a protegir, es consideren il·legals i no es permetrà la seva ampliació o canvi d’activitat i pot procedir-se a la seva extinció.

Sens dubte, ens trobem davant d’unes directrius hipotecàries que  restringeixen les accions empresarials i la llibertat, deixant lloc a una agricultura burocràtica al marge del sacrifici i empenta dels que lluiten per les explotacions.

Espais de protecció especial

Dins de les zones de protecció especial, amb un alt grau de protecció altament restrictiu, s’inclouen espais actualment ja protegits, com ara Espais d’Interès Natural, Xarxa Natura 2000, etcètera. Però, a més, hi ha altres espais que actualment són zones amb aprofitament agrícola i/o ramader. Això no té cap mena de sentit, doncs sempre defensarem que l’espai agrari és la base de tot un seguit d’activitats econòmiques, que han de poder desenvolupar-se i funcionar sense limitacions, o amb les mínimes.

Per la seva pròpia forma, les activitats agràries no són naturals, com a empresa que transforma un seguit de productes (aigua, elements minerals, sòl, activitat de l’home, maquinària, combustibles, etcètera) en uns altres (fruita, cereal, farratge, etcètera). La inclusió dins l’espai de “protecció natural” no s’adiu amb la pròpia definició de natural (Produït per la natura, no degut a la mà de l’home). Tanmateix, la restricció de les activitats farà impossible aconseguir les finalitats dels espais oberts: garantir la continuïtat de l’activitat agrària i del paisatge rural, i propiciar la gestió i la protecció del paisatge rural. I ha, doncs, una contradicció.

Espais de protecció de la vinya

S’atorga una protecció pròpia i especifica a la vinya, imposant la seva única i exclusiva  existència en uns terrenys determinats, excloent altre tipus de cultiu. Malgrat majoritàriament les finques que es declaren de protecció de la vinya són vinyes actualment, no estem gens conformes amb l’objectiu d’una protecció i “congelació” d’altres activitats agràries que s’hi podrien dur a terme. Vetllant pel futur progressiu de la nostra activitat- cada vegada més minvat per l’excessiva regulació del Govern- pot succeir que en un temps no gaire llunyà, el conreu de la vinya ja no sigui rendible. Millor que ho sigui, però, si per circumstàncies socials, econòmiques, culturals o d’altre caire, el conreu de la vinya ja no fos convenient, hem de tenir la certesa i tranquil·litat de poder canviar d’ús. És el que actualment es coneix com la multifuncionalitat de l’activitat agrària. Per la qual cosa, és absolutament necessari que desaparegui aquesta nomenclatura específica de “protecció especial de la vinya”, treien aquesta descripció tant estricta i elitista respecte d’un aprofitament del sòl no urbanitzable molt concret, a fi de no hipotecar-ne de per vida l’aprofitament i els usos del sòl.

Els camins i la  seva gestió

Fent ús de la seva discrecionalitat, l’Administració percep, sense cap mena de mirament, que tots els camins dins el sòl agrari han d’estar oberts i ser d’ús i propietat pública. A dits efectes des d’una vessant jurídica i pràctica pels propietaris, s’encenen totes les alarmes, fent patent una carència als respectes normatius (principi de legalitat), deixant així una sensació de malestar social i d’inseguretat jurídica.

Per tant, s’ha de tenir ben present que la propietat privada de la majoria dels camins que transcorren per les zones agrícoles i que donen accés als camps, pertanyen als seus explotadors i propietaris, i s’han de respectar els seus drets.

Alhora, per la inclusió dels camins ramaders i dels camins rals com de titularitat pública, es tindran que respectar sempre un seguit de procediment administratius pertinents, amb la prèvia informació als afectats i el seu consentiment i indemnització. El seu pas a públic s’ha de dur a terme mitjançant el compliment de la normativa pertinent (expropiació forçosa, adquisició, cessió, etcètera), però sempre amb coneixement i participació del propietari. I és que la propietat privada de l’article 33 de la Constitució Espanyola reconeixent els drets fonamentals és inamovible.


LA DRECERA. núm. 116. Juliol - Agost 2009
Informatiu Agrari de l'Institut Agrícola.