La llei de Contractes de Conreu

LLEI 1/2008 de Contractes de Conreu

Al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de 3 de març de 2008 s’ha publicat el text de la Llei 1/2008, del 20 de febrer, de contractes de conreu. En les darreres Dreceres hem anat fent-nos ressò del tràmit legislatiu i parlamentari d’aquesta norma i hem exposat la justificació de l’oposició de l’INSTITUT AGRÍCOLA a la mateixa, Malgrat això, hem cregut oportú fer-vos coneixedors de la seva publicació així com fer-vos un resum dels aspectes més importants que creiem seran d’interès a tot empresari agrícola. En especial citarem els aspectes que representen una diferència respecte a la vigent Llei 49/2003 d’Arrendaments Rústics, d’aplicació estatal.

Aspectes a destacar:

Entrada en vigor

D’acord amb la Disposició Final Segona, aquesta Llei entrarà en vigor al mes de la seva publicació. És a dir, el 3 d’abril de 2008.

Notable ampliació dels preceptes normatius.

Fins ara els únics articles que regulaven algunes figures de contractes de conreu a Catalunya eren els articles 337, 338 i 339 de la Compilació del Dret Civil de Catalunya. Es referien a la parceria, la masoveria, el terratge, la soccida i altres de similars. En canvi, aquesta nova Llei abasta tota una munió d’altres relacions contractuals que es regien, fins al moment, per la legislació d’arrendament rústic estatal.

Contractes inclosos i exclosos (articles 4, 40 i 41):

Redueix els casos de contractes exclosos, com ara els de durada inferior a l’any agrícola. Inclou, però, els de pastures (article 41) –exclosos de la Llei 49/2003- i els que tinguin finalitats de conservació i custòdia del patrimoni natural (article 40). No es menciona per a res l’exclusió o no dels casos en que el sòl arrendat sigui urbà als efectes urbanístics –exclosos amb l’article 7.1 de la Llei 49/2003 d’Arrendaments Rústics-. Per tant s’ha d’entendre que sí se’ls aplica aquesta Llei, tota una novetat.

Conreador directe i personal (article 6):

Persona (física o jurídica) que obtingui amb activitats agràries o complementàries més del 50% de la seva renda. S’inclou, sense exigir el referit percentatge, a l’Administració pública i entitats sense ànim de lucre que tinguin per finalitat la custòdia del paisatge rural, la biodiversitat o fins similars. Entenem que aquí es causa una discriminació i desavantatge entre els administrats als quals s’exigeix un percentatge i l’Administració, a qui no se li demana. Ser conreador directe i personal representa gaudir d’uns avantatges que d’altre manera no es tenen, com ara els drets d’adquisició preferent (articles 8.2, 34, 35).

Determinació de l’any agrícola (article 10):

Es fixa com el període del 1 de novembre fins al 30 d’octubre de l’any següent. És tota una novetat, doncs fins ara cap normativa ho havia establert i s’estava al costum, força variable.

Actualització de la renda (article 15):

La Llei determina que, excepte pacte en contra, es tindrà present l’índex de preus percebuts agraris que el Govern publicarà anualment. Aquest índex és força variable (tant a l’alça com a la baixa) en funció dels mercats agraris. Això pot provocar variacions de la renda molt dispars, perjudicials per ambdues parts contractants. Entenem molt més lògic i acceptat notòriament emprar l’índex de preus al consum, publicat mensualment.

Durada mínima del contracte (articles 17 i 18):

Queda fixada en 7 anys, però pot ser superior si les parts contractants així ho acorden. Aquesta durada mínima és superior als 5 anys establerts per l’article 12.1 de la Llei 49/2003 d’Arrendaments Rústics. En canvi sí que la durada de la pròrroga és igual en ambdues: 5 anys.

Rescissió voluntària del contracte per part de l’arrendatari (article 19, 25.d): S’estableix la potestat de l’arrendatari/a de rescindir el contracte avisant sis mesos abans d’acabar l’anualitat. Aquest dret no és previst a la Llei 49/2003 d’Arrendaments Rústics.

Millores obligatòries (article 22.2):

La realització d’obres o millores en la finca arrendada que signifiquin un increment notable del rendiment donen dret a l’arrendador/a a incrementar la renda. Això també es preveu a l’article 19.2 de la Llei 49/2003 d’Arrendaments Rústics.

Subarrendament (article 32):

No es pot dur a terme sense consentiment exprés de l’arrendador/a, essent causa de rescissió del contracte (article 26.3.c). En canvi, no caldrà aquest permís exprès quan l’arrendatàri/a sigui una administració pública. Aquesta potestat, unilateral, de l’Administració, no sembla gens justa ni adient en una economia de lliure mercat i competència.

Drets de tanteig i retracte (articles 33, 34, 35, 43 i 44):

S’estableix –amb alguna excepció- un dret d’adquisició preferent per a l’arrendatari/a quan la finca arrendada es vengui, doni o transmeti (article 33.1). El propietari/a ho ha de notificar prèviament i l’arrendatari/a té dos mesos per a manifestar-s’hi. La transmissió no es podrà inscriure al Registre de la Propietat mentre no s’acrediti haver dut a terme la notificació citada (article 35.2). Aquesta notificació s’ha de fer malgrat l’arrendatari/a no sigui cultivador directe i personal. A la Generalitat de Catalunya també se li atribueix aquest dret d’adquisició preferent en el cas que l’arrendatari/a o confrontants no l’exercitin. Aquest dret només es podrà exercitar en les zones que es determini per reglament i amb la finalitat de preservar l’activitat agrària o la instal·lació d’infraestructures agràries. El propietari/a també ha de notificar-ho.

Parceria i masoveria (articles 36 a 40):

En general no es produeixen novetats respecte als dos preceptes de la Compilació del Dret Civil de Catalunya que fins ara regulaven aquestes figures jurídiques. Ara, si més no, es desenvolupen els drets i obligacions de les parts contractants, sense dependre tant del costum de la comarca. No s’estableix una durada mínima d’aquests contractes, per la qual cosa es deixa a la voluntat de les parts o al costum local. Com a novetat està el determinar que en cap cas el masover/a ha de satisfer renda per habitar al mas.

Junta d’Arbitratge i Mediació (article 42 i Disposició Addicional Cinquena):

Es crearà aquest òrgan arbitral, per a que pugui conèixer de les relacions contractuals. Cal que alguna de les parts s’hagi acollit a la submissió a dita Junta. La seva regulació i funcionament ha de fer-se per reglament.

Models de contracte i Registre Administratiu de Contractes (Disposició Addicional Primera i Segona):

L’Administració s’obliga a elaborar models de contracte dins el termini d’un any de la publicació de la Llei. Els contractes de conreu s’hauran d’inscriure al Registre Administratiu de Contractes de Conreu.

Contractes vigents (Disposició Transitòria):

Els contractes de conreu existents abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei es seguiran regint per la normativa anterior. Però un cop complerta la durada mínima dels referits contractes i quan s’iniciï la primera pròrroga o qualsevol altre de posterior, haurà d’aplicar-se aquesta nova Llei.

Aquesta previsió és del tot nova i no s’adiu gens amb la tradició històrica de les lleis d’arrendaments rústics, per les quals els contractes es regien per la normativa aplicable en el moment de la contractació, malgrat posteriorment entressin en vigor noves normes. Amb la disposició d’aquesta Llei és molt probable que es causin perjudicis i divergències entre les parts, donat que el canvi forçat de la normativa aplicable fa que la voluntat dels contractants es vegi dirigida per aspectes que en el seu moment no es tenien en compte o eren diametralment diferents. Això causarà una inseguretat jurídica que no és de cap manera lloable ni necessària.

 

Article a www.institutagricola.org

Editoriales anteriores