Admesa a tràmit la petició presentada per l’INSTITUT AGRÍCOLA al Parlament Europeu demanant informació respecte del finançament donat per la Unió Europea al Projecte del canal Segarra-Garrigues

Tal i com hem dit en reiterades ocasions, el Projecte del Canal Segarra Garrigues s’ha vist de cop i volta escapçat per l’aplicació –i interpretació- abusiva de la normativa europea, proteccionista de les aus, per part de la nostra Administració. Sens dubte estàvem davant d’un dels projectes més ambiciosos de regadiu, esdevenint un gran motor de transformació econòmica i social de les terres de la Plana de Lleida.

No obstant, però, ara per ara els espais agraris quasi bé s’han convertit en territori inútil, sense possibilitat d’un aprofitament agrari, sobre tot en proporció a les despeses i esperances invertides. De les 70.150 hectàrees regables segons el Projecte inicial, més de la meitat –42.500 hectàrees- estan actualment protegides. I de moment, segons les mesures previstes en el Pla Especial i el Pla de Gestió  del medi natural i del paisatge d’aquests espais, el reg és totalment prohibit, amb unes excepcions molt concretes.

L’Institut Agrícola va creure oportú utilitzar tots els instruments al seu abast per lluitar per una infraestructura que tenia per objecte contribuir a la modernització, millora i l’ impuls de l’activitat agrícola en el territori. Un va ser interposar varis recursos contenciosos administratius davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, contra els diversos Acords de Govern paulatinament van ampliar els espais protegits. Un altre fou presentar, el 4 de febrer de 2011, una petició al Parlament Europeu demanant informació respecte de quin finançament europeu hi ha hagut per les obres del Projecte del canal Segarra Garrigues.

En cas afirmatiu, no entendríem que la reducció tan considerable de la zona regable projectada, acordada unilateralment per Catalunya, es pugui haver dut a terme, a més, amb finançament de la Unió Europea. En aquest supòsit seria incongruent que prèviament es faciliti diners per a construir i desenvolupar un projecte de regadiu d'interès general i molt positiu per a l'economia de la zona, i posteriorment es permeti la seva retallada, en més de la meitat de la superfície projectada com de regadiu. No tindria cap lògica, i menys en l’actual situació econòmica, social i política de contenció de la despesa pública. Tot això podria representar un cas de malversació de diners públics -comunitari-, pel dispendi de pressupost comunitari per a una obra que perd la seva efectivitat en bona part del projecte, per una decisió governamental.

Si més, varem voler fer aquesta Petició per sortir-ne de dubtes. I demés, si realment el Projecte s’hagués finançat amb fons europeu, evidenciar de manera prou clara la crisi d’actituds i de valors d’Europa, afectant  a la societat i als interessos més legítims dels individus i de les activitats econòmiques que s’hi desenvolupen, o podrien desenvolupar-s’hi.

Ara la Comissió de Peticions del Parlament Europeu ho ha admès a tràmit, prosseguint el seu procediment. A dits efectes, ja s’ha sol•licitat a la Comissió Europea que iniciï una investigació sobre les qüestions plantejades per l’INSTITUT AGRÍCOLA. Ara sí que, de mica en mica, anirem desgranant tota la informació d’aquest desgavell polític i treure’n tot l’entrellat. Esteu ben segurs que serem els primers en descobrir-ho.


Article publicat a la Drecera 128. Juliol - Agost 2011
INFORMATIU AGRARI DE L'INSTITUT AGRÍCOLA