Avantprojecte de Llei de la Biodiversitat i del Patrimoni Natural de Catalunya


El passat 7 de maig sortí a exposició pública la proposta d’Avantprojecte de Llei de la Biodiversitat i del Patrimoni Natural de Catalunya. La llei que apareix, surt a deshora, i en un mal moment econòmic, tot sabent que comporta certs impactes sobre l’activitat i que és del tot innecessària donat que ja tenim la llei estatal de la biodiversitat, per no citar la innombrable normativa ambiental de la que aquest Govern ens ha dotat els darrers anys, quasi fins el punt de la paràlisi econòmica i el foment actiu de la deslocalització. Ara la Presidència de la Generalitat (conselleria on s’estaven donant els darrers “retocs” a la norma) ha decidit impulsar una norma que per començar no s’ha consensuat ni amb el territori ni amb les activitat.

L’Institut Agrícola ha demanat i aconseguit una pròrroga en el termini per presentar i afegir noves al·legacions, i convida a tots els que vulguin manifestar les seves inquietuds al respecte d’aquesta norma a que ens les facin arribar a través del e-mail del web. Us facilitem algunes consideracions al respecte a fi que les hi pugueu consultar:

  • En l’avantprojecte de llei hi ha un oblit absolut dels propietaris i silvicultors, i pel que fa a l’agricultura, només  interessa a efectes d’establir restriccions.
  • Un principi rector de la llei consisteix en la tutela absoluta de l’activitat agropecuària que resta supeditada als capritxos de la conservació de la natura.
  • L’Avantprojecte preveu una gran quantitat d’instruments i organismes de nova creació o que modifiquen els actualment existents, això comportarà una forta despesa administrativa i de dubtosa rendibilitat, viabilitat i racionalitat en la gestió.  Es preveu desenvolupar 6 figures de planificació i gestió diferenciades (des de l’estratègia a la gestió, finca a finca), més de 23 figures de protecció, inventaris i catàlegs, més de 5 òrgans de nova creació que venen a substituir de preexistents o s’estableixen de nou i, diferents propostes legislatives en forma de lleis i decrets de govern per diferents àmbits recollits en l’articulat. Aquest fet és del tot incongruent amb el Pla que preveu eliminar 63 entitats públiques d’entre les que destaca el Centre de la Propietat Forestal.També hi ha una complicada xarxa de plans, catàlegs, acords de conservació i custòdia, figures de protecció, etc. que faran molt complicada la gestió i harmonització amb les figures i instruments de gestió actualment existents. L’articulat de la Llei Catalana és d’aplicació confusa a la vista de la Ley 42/2007,  del Patrimonio Natural y de la Biodiversidad (LPNB),  que s’estableix com a Llei de bases per formular la proposta Catalana, fet que genera inseguretat jurídica a l’Administrat i la pròpia Administració.
  • Segons l’article 5, la probabilitat d’impacte ambiental té igual valor que l'impacte ambiental a l'hora de valorar la paralització d'una activitat.
  • Segons l’article 6, molts boscos i camps agraris privats seran declarats d’interès social.
  • Segons l’article 7, tots els ciutadans tenen dret a “usar responsablement” el patrimoni natural. Això podrà incloure les propietats privades declarades d’interès social (declarades patrimoni natural).
  • Segons els articles 8 i 32: És un deure de l’Administració adquirir el sòl en els espais naturals protegits. (Això ho podran fer a un cost irrisori tenint en compte les noves determinacions de la “ley del suelo art.22” i la facultat que té atorgada per expropiar en espais protegits.) A partir d’ara una de les mesures “compensatòries” de les Avaluacions d’Impacte Ambiental consistirà en que les empreses hauran de comprar per cedir a l'Administració terrenys amb Hàbitats per protegir (addicionals als ja protegits a mode de permuta). La disposició transitòria setena determina "l'adquisició” (expropiació) de tots els terrenys dins de reserves naturals integrals.
  • Segons els articles 17-25 :  Totes les politiques sectorials (agrícola, regadius, infraestructures, local, exportació, habitatge, industrial etc.) queden condicionades a la preservació de la biodiversitat.  Abans seran els ocellets que les cases i els llocs de treball.
  • El Règim sancionador de la norma és desproporcionat, a més no hi ha una transposició equivalent en relació a la Ley de la Biodiversitat (estatal), fet que comporta indefensió a l'hora d’interpretar-lo.
  • En el tràmit de l 'Avantprojecte s’obvia el tràmit d’audiència a part dels interessats, especialment a la propietat privada.
  • A l'article 16, l’avantprojecte va més enllà (especialment en l’apartat 3) del que preveu la Ley de la Biodiversidad (estatal), ja que preveu la possibilitat de determinar la suspensió durant 2 anys d’atorgament de llicències municipals, d’autoritzacions d’aprofitaments forestals, cinegètics i piscícoles, incloses les autoritzacions de rompudes i obertura de camins o pistes forestals. ¿Que passa amb els Instruments d’Ordenació Forestal aprovats o que estan en tràmit? ¿No han passat ja tots els tràmits administratius que garanteixen la seva idoneïtat respecte el medi ambient ?
  • L’Avantprojecte preveu suspendre la tramitació dels plans urbanístic dins els territori afectat.
  • L'article 20.3 planteja que el departament competent ha de garantir la gestió adequada dels boscos vells, dels boscos madurs i dels que presenten alguna singularitat ecològica. Enlloc s’ha definit quins boscos han de rebre aquesta qualificació. Això planteja manca d’objectivitat i indefensió.
  • L'article 40 estableix una llista d’espècies protegides, i estableix unes mesures però no concreta a càrrec de qui aniran les mesures de conservació i/o gestió ni les possibles indemnitzacions quan aquestes causin danys a béns privats. Val a dir, que en relació a les mesures de conservació i/o gestió tampoc no es contempla el procés d’audiència als interessats (a la propietat).
  • Segons l’article 44, qualsevol persona o organització, independentment de la seva solvència científica pugui proposar que s’iniciï el procediment d’inclusió d’espècies, subespècies o poblacions al catàleg d’espècies amenaçades.
  • Quan es parla de documentació científica s’ha de detallar que vol dir això, i si serveix qualsevol estudi a l'ús realitzat per qualsevol organització, associació ecologista o colla d’amics, com sembla el cas.
  • Es creen catàlegs i d’altres instruments de protecció amb una visió territorial estreta –com si el seu hàbitat s’acabés a Catalunya- i amb duplicitats marcades amb altres instruments (especialment a nivell estatal). Així una espècie pot ser fins i tot “plaga” a la resta de l’Estat espanyol que si a Catalunya n’hi ha “poquetes” acabarem establin-t’hi un parc natural al voltant de la seva localització. A més val a dir que en molts casos ja hi ha figures sectorials que emparen la protecció d’algunes especies.
  • El Catàleg d’hàbitats amenaçats (article 62) no contempla cap procediment per a què un hàbitat que ha deixat d’estar amenaçat surti del mateix. Sembla indicar que tots els hàbitats possibles tard o d’hora estaran amenaçats.
  • L'article 83 diu que la declaració d’un espai natural protegit comporta la utilitat pública, a efectes d’expropiació forçosa, dels béns i drets afectats, i també la facultat  de la Generalitat d’exercir els drets de tanteig i de retracte respecte dels actes o negocis jurídics de caràcter onerós i celebrats  inter-vius que comportin la creació, transmissió o modificació de drets reals sobre béns immobles situats a l’interior de l’espai natural protegit.
  • L'article 95, (òrgans de gestió dels espais naturals protegits), no fa referència al paper  de la propietat.
  • L'article 114, estableix el Consell Social de la Natura com a òrgan de la Generalitat que exerceix funcions de deliberació, consulta i assessorament i facilita la participació de la ciutadania i dels sectors interessats en matèria de conservació del patrimoni natural. Però es deixa fora als propietaris dels terrenys.


ARTICLE PUBLICAT A LA DRECERA. núm. 121. Maig - Juny 2010
Informatiu Agrari de l'Instiut Agricola.